• Inicio
• Curriculum Vitae
• Qui sóc?

Agua

¿Es la coherencia un valor saludable en el ejercicio de la política? Sin ninguna duda, sí. Saludable, necesario e imprescindible. Otra cosa es que se tome en consideración a la hora de fijar un criterio para decidir el voto en unas elecciones, dicho de otra manera: la coherencia no hace ganar unos comicios electorales.

¿Hay que ser rigurosos en el tratamiento político de aquellas cuestiones de especial sensibilidad? ¡También! Rigurosos, objetivos y prudentes, en otras palabras: alejados de demagogia. Otra cosa es caer en la tentación de llegar al alma de la gente mediante su punto más débil, la sensibilidad.

Estos días, en un tema de radiante actualidad como el agua, estamos presenciando en los socialistas las consecuencias de haber mantenido como referentes políticos la incoherencia y la demagogia. Prisioneros de ambos “activos” las formaciones de izquierdas quieren hacer lo contrario de lo que dicen, quieren dar por bueno aquello que le han negado a otros, quieren, en definitiva, justificar el acierto de las políticas, no por aquello que representan sino por quiénes son sus autores.

¿Nos hemos dado cuenta ahora, con un horizonte muy cercano a la sequía, cuando podríamos tener problemas de abastecimiento de agua de boca con afectación a 4 millones de personas?

Si fuera así, se trataría de tal ceguera política que la exigencia de responsabilidades habría de ser tan inmediata como contundente. Personalmente tengo la certeza que este problema ya estaba en la cabeza de nuestros gobernantes, pero que prefirieron fiar la solución del mismo al azar meteorológico para no tener que adoptar, en épocas electorales , decisiones lógicas, de sentido común, por muy contradictorias que fuesen a la gran consigna anti-trasvases, que con tanta energía alzaron con un único objetivo de desviar riadas de bien intencionados votantes hacia sus intereses partidistas.

Si nadie cuestiona que las personas hemos de estar perfectamente comunicadas entre nosotros mediante potentes redes de infraestructuras; si nadie pone en duda que las energías han de abastecer completamente las necesidades de los ciudadanos desde las diferentes redes eléctricas; por qué hemos de cuestionar que un país ha de tener posibilidades de hacer llegar el agua, cuando sea necesaria y en condiciones ecológicas que lo permitan, de las zonas excedentarias a las zonas deficitarias.

Tratar el agua como un asunto doméstico es negar su condición de bien de primera necesidad y, por tanto, exigible como derecho fundamental para cada uno de los ciudadanos.

Territorializar las políticas de agua es compartimentar un hecho indivisible que solamente desde una concepción y tratamiento globales podemos garantizar su gestión bajo criterios de operatividad, eficacia y perdurabilidad.

Bienvenida, sea, pues la interconexión entre el agua excedente del minitrasvase de Tarragona con la conca del Ter- Llobregat, de la misma manera que bienvenida fue la llegada de agua potable a la ciudad de Tarragona. Lástima que para acabar en este punto nos podíamos haber ahorrado engaños, mentiras, incoherencias y demagogias. En su consciencia quedará y en la memoria de todos fluirá. 

 

Una gran oportunitat

Hem tardat quatre anys però ara, finalment, hem pres consciència de la necessitat de canvis per constituir-nos en una sòlida alternativa de govern. La inesperada derrota a les eleccions generals l’any 2004 va condicionar la capacitat d’organització i planificació del Partit al llarg de la darrera Legislatura. Un període on es va produir el fet excepcional de, malgrat ser el principal Partit a l’oposició, tenir-nos que justificar permanentment sobre la nostra actuació al front del Govern en compte de liderar aquelles polítiques i projectes alternatius a la doctrina socialista.  El gran actiu que disposa el Partit Popular és la fidelitat del seu electoral, més de deu milions de vots obtinguts el passat 9 de març ho avalen, fet que demostra la vigència del nostre projecte, la solidesa dels principis liberal – conservadors que ens inspiren i, sobre tot, la responsabilitat que tenim per tal de fer-los arribar a la ciutadania. Som un Partit viu, amb més suport que fa quatre anys i ja amb plena seguretat i llibertat de maniobra  per assolir els nostres objectius polítics, és a dir, per recuperar el govern de la nació.  Si, com acabo d’assenyalar, el nostre bagatge polític és per si sol un actiu de primer nivell, cal posar-lo en mans de qui millor pugui defensar-lo i, paral·lelament, adequar-lo a la realitat política i sociològica de la gent. Una cosa tan senzilla o complicada,  està a les nostres mans, com sintonitzar amb la societat. Ja hem donat el primer pas, el nomenament de Soraya Sáenz de Santamaría com a portaveu del Grup Parlamentari, conjuntament amb la convocatòria dels Congressos, nacional i català, marquen el inici d’aquestos canvis adreçats a oxigenar el projecte, dotar-lo d’una embranzida i fer que qualli en el teixit social.  La Soraya és, per damunt de tot, força, capacitat i il·lusió, valors que només es poden acumular des de la seguretat en un mateix, des de la manca de vicis adquirits susceptibles de condicionar la teva actuació, i, des de la solidesa de representar una generació molt preparada i conscient de que sobre ella recauran les grans decisions del futur. La política és l’argument sobre el que es desenvolupa i estructura el progrés en els sistemes democràtics  i, si les ideologies tenen que adequar-se a les situacions, les persones tenim que saber oferir la nostre col·laboració des del rol en el que cada moment més podem aportar al conjunt, a l’equip que és un Partit Polític.  Deixem doncs que siguin els analistes i historiadors qui no perdin de referència el retrovisor de la història. Aprenguem nosaltres d’aquells errors que el pas del temps pot haver fet evidents i mirem endavant, preocupem-nos de ser positius i mostrar-nos preparats per fer front a temps difícils. Tenim per davant quatre anys complicats: ja ningú dubte dels efectes de la crisi econòmica, de la necessitat d’unitat en la lluita antiterrorista, de les carències del nostre sistema judicial o dels problemes derivats de la covardia política com, clarament a casa nostra, representa la manca de política hidrològica.  Deixem també que governi qui ha rebut el mandat de la societat, els socialistes. Busquem  apropaments en aquelles qüestions que han d’estar per damunt de la lluita partidista. El sentit d’Estat és també un actiu de primer ordre per qui se sent Partit de Govern com ho és el Partit Popular. Mariano Rajoy ho té molt clar, aquesta és la Legislatura de la gran oportunitat pel Partit Popular, tinc la seguretat de què tots els implicats en el projecte sabrem estar a l’alçada del que tot això representa, al nivell que la societat ens exigeix i amb plena consciència que el que tenim entre les nostres mans és el futur  del nostre país, el progrés i benestar de la nostra gent.  

Desautoritzem el insult i l’ofensa personal en el debat polític

Malauradament en els darrers dies hem vist acusacions personals que van més enllà de la deguda correcció que hem de demostrar i exigir als polítics. “L’imbècil”de González a Rajoy o els insults professats per Marino Pérez al Sr. Lluís Suñé  són un exemple clar del que no ha de ser  admès en la confrontació política. En aquest sentit, com a cap de llista del PPC al Congrés condemno aquestes expressions i desautoritzo a qui, en nom del Partit Popular, intenti llançar-les.

“Alea Jacta Est”

Hoy, en el ecuador de la campaña electoral, las estrategias y planteamientos de los dos únicos partidos que pueden tener responsabilidades de Gobierno después del 9 de marzo ya están fijadas. Por un lado, tenemos a un Zapatero incapaz de defender su  gestión al frente del Gobierno, negando la existencia de problemas que ya son percibidos por los ciudadanos y sin un proyecto sólido para de futuro. Quizás todo ello es lo que provocó su sincero reconocimiento, desde la sinceridad que confiere un micrófono cerrado, de que no tenía más remedio que recurrirá a la tensión y a la dramatización para ganar las elecciones. Todo un ejemplo de lo que viene practicando con regularidad: Hacer lo contrario de lo que elocuentemente predica.En contraposición a esta actitud el Partido Popular, por un lado, diagnostica con objetividad los problemas y retos que tiene plantada nuestra sociedad y, por otro, ha venido desarrollando una clara exposición del conjunto de medidas necesarias para hacerles frente. Oportunidades para nuestra gente, para que puedan hacer frente a su cotidianidad sin sufrir por los incrementos de los precios, la subida de los impuestos o la destrucción de empleo.   Oxigeno y capacidad de iniciativa para nuestro tejido empresarial que necesita, en su papel de dinamizador económico y generador de trabajo, que su fiscalidad sea incentivadora y no penalizadora y que la Administración le genere confianza en lugar de obstáculos.  En consecuencia, la visión de futuro y el sentido común del Partido Popular frente al negro envoltorio de humo, vacío de contenido, en el que se mueven los socialistas. “Alea jacta est”

Felipe González, l’aposta de futur dels socialistes

Mentre els socialistes de Tarragona tornen a treure a escena a Felipe González, màxim responsable de la crisi econòmica que varem viure a España a finals dels anys 90, el Partit Popular a Tarragona comença la seva campanya amb un referent de futur, de visió moderna i de gestió eficaç, l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón.Suposo que els socialistes pensen que els ciutadans no se’n recorden de que la taxa de l’atur a Tarragona arribava l’any 1996 a un 22’8%, que la pensió mitjana era de 382 euros i la inversió de l’Estat a Catalunya no arribava al 9%, … Una figura que forma part de l’etapa més fosca i corrupta del socialisme dels anys 90, que va deixar a tot un país en fallida i amb greus problemes econòmics. Potser l’expresident forma part del dramatisme i la crispació que els socialistes volen per aquests dies de campanya?

Benvinguts al meu bloc!

La capacitat de comunicació entre el conjunt de la ciutadania i els responsables polítics ha viscut un canvi qualitatiu molt important amb la irrupció de les Noves Tecnologies de la Informació.

Uns canals de informació que poden millorar la qualitat de vida de les persones en alguns casos (parlem de tot el referent a l’Administració Electrònica) o que serveixen també per millorar la qualitat i la rapidesa amb la que els ciutadans poden accedir als serveis que es presten. Darrerament però, un nou sistema de comunicació més informal i no tan institucional s’ha anat consolidant en el temps: el dels blocs i més concretament el dels blocs polítics. En uns moments en els quals el prestigi de la classe política no passa pel seu millor moment, el bloc és una eina que pot apropar els ciutadans als seus responsables polítics, saber directament què pensem, fer-nos directament consultes, sense substituir el contacte presencial, però sí enriquint-lo, complementant-lo. Hi ha però un tipus de bloc que no és tan positiu: el que únicament distribueix a la xarxa consignes partidistes, eslògans repetits una i altra vegada. Res d’això trobareu en aquest espai que tot just comença avui.

La meva intenció és la de compartir amb vosaltres totes les inquietuds del nostre temps, què pensem de l’habitatge, de la immigració, de les infrastructures de Tarragona, de la seguretat ciutadana.També podreu trobar, en la meva condició de Coordinador de Campanya del Partit Popular a les Eleccions Generals a la província de Tarragona, comentaris sobre les activitats de campanya del meu Partit, propostes concretes per debatre, etc. etc. Un bloc només es converteix en una eina efectiva en la mesura que tingui la vostra participació. Aniré responent totes les qüestions que em plantegeu, amb la convicció que les vostres aportacions també enriquiran els meus punts de vista i també l’oferta programàtica del Partit al que represento.

Gràcies per la teva primera visita i espero comentaris!

Francesc Ricomà

Cap de llista del PPC de Tarragona

El futur es guanya a les escoles

L’informe de la Fundació Bofill alertant de la mala situació de l’educació a Catalunya o l’estudi PISA de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) on s’analitzava el nivell del sistema educatiu espanyol, i, en conseqüència del nivell dels nostres joves, deixen veure, a banda de les preocupants dades que reflecteixen que ocupem els darrers llocs de la cua europea, que tenim un deute pendent amb l’educació dels nostres joves.

Lee el resto de esta entrada »

Cal parlar d’immigració

En els darrers dies hem vist com la proposta electoral en matèria d’immigració de Mariano Rajoy ha calat en la nostra societat. Era obligat situar en el debat polític aquesta qüestió tan comentada per la ciutadania. Avui, ningú amb dos dits de front pot qüestionar que l’arribada d’immigrants al nostre territori és un fenomen que cal regular i sobre el que cal actuar.

Lee el resto de esta entrada »

El 21 de desembre … AVE, AVE, AVE

El grau d’indignació dels usuaris de Renfe augmenta en proporció directa a la proximitat de la data de 21 de desembre. Mai un servei esperat i desitjat com l’alta velocitat havia generat tal grau de malestar entre la ciutadania. La raó, no s’enganyin, es pot resumir en dues paraules: Electoralisme i Prioritats.
Lee el resto de esta entrada »

Estem a temps

Una de les principals preocupacions que tenen els ciutadans a dia d’avui és l’arribada incontrolada d’immigrants al nostre territori i la seva integració a la societat. A ningú se li escapa el terrible drama humà que descriuen les imatges de persones desesperades en busca d’un futur millor que arriben a les nostres costes en condicions lamentables, com a funest mal menor d’aquelles d’altres que es queden a meitat de l’odissea. Tanmateix, tampoc podem ser aliens a les condicions infrahumanes que acompanyen els primers temps de la seva presencia en el nostre territori, vivint en els anomenats pisos pasteres, lluitant per normalitzar la seva residència i, en alguns casos, patint episodis de racisme. Tot plegat, un fenomen que cal analitzar i enfocar amb polítiques serioses, sense complexos i amb la responsabilitat que té el saber que darrere les conseqüències dels nostres encerts o errades es troben éssers humans de gran fragilitat.

Lee el resto de esta entrada »