El futur es guanya a les escoles
L’informe de la Fundació Bofill alertant de la mala situació de l’educació a Catalunya o l’estudi PISA de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) on s’analitzava el nivell del sistema educatiu espanyol, i, en conseqüència del nivell dels nostres joves, deixen veure, a banda de les preocupants dades que reflecteixen que ocupem els darrers llocs de la cua europea, que tenim un deute pendent amb l’educació dels nostres joves.
Malauradament, una realitat que any rere any s’agreuja cada cop més: s’han duplicat els escolars que repeteixen curs, el fracàs escolar ha crescut i a Catalunya els joves que abandonen els estudis després de l’ensenyament obligatori arriba a un 34%. A aquesta realitat se li suma l’absentisme escolar, la integració dels immigrants a les aules i altres realitats més complicades com el bullying i els entorns familiars.
No cal dir que tot plegat fa que estem davant un situació difícil que cal reconduir amb certa urgència. Tampoc podem oblidar que l’educació és la millor inversió de futur que pot fer un país, la formació d’avui són les oportunitats pel demà i només les societats que generen oportunitats pels seus ciutadans poden avançar amb garanties en aquest món cada cop més competitiu.
Els dos models socialistes que han regit l’ensenyament en el nostre país des de la recuperació de la democràcia han fracassat estrepitosament tal com ho certifiquen les dades però, també, perquè així ho manifesta la comunitat escolar on els pares veuen, en uns cassos la poca motivació dels seus fills envers la seva educació i, en altres, com el baix nivell a les aules impedeix un millor aprofitament del temps i capacitats dels alumnes. Tanmateix el professor comproven el gran desequilibri existent entre la immensa responsabilitat que tenen assignada i el suport que necessiten per desenvolupar-la amb eficàcia.
No podem perdre més el temps amb la implantació d’assignatures de dubtosa utilitat, en la semàntica de les paraules o en la sectoralització escolar. No podem perdre més temps utilitzant l’escola per adoctrinar els alumnes en qüestions en las que, afortunadament, la societat hi té plantejament plurals. No podem limitar les possibilitats de futur dels nostres alumnes evitant que dominin amb la mateixa facilitat les dos llengües que tenim. La cultura és il·limitada, no admet restriccions al aprenentatge per això la cultura és futur, possibilitats i, per damunt de tot, llibertat.
Així doncs, cal un nou plantejament del sistema educatiu que ens incorpori al tren europeu. Calen les idees clares i treballar en la línia de recuperar els conceptes d’esforç, treball i responsabilitat en els alumnes; dignificar el paper dels professors per què tinguin l’autonomia i el suport que necessiten; incrementar la inversió, adequar les matèries a les exigències dels mercats professionals i de treball i, sobre tot, comptant amb el pilar bàsic de la formació i educació dels nens: la família. Són els pares responsables directes de la formació i educació dels seus fills, només amb un sistema educatiu adequat i la complicitat dels professors, centres educatius i família podrem arribar a formar als nostres joves i deixar de passar vergonyes de present i seriosos problemes de futur amb nous informes Bofill o Pisa.
Francesc Ricomà
Candidat del Partit Popular de Tarragona a les Eleccions Generals
¿Disfrutaste esta entrada? Por qué no dejas un comentario abajo y continúas la conversación, o te suscribes a mi feed y obtienes artículos como este enviados a tu lector de feeds.
Comentarios
No hay comentarios todavía.
Deja un Comentario